El Mas de Bernis (L'Aldea), situat al marge esquerre del riu Ebre, ha tingut un paper cabdal en la configuració de l'actual delta agrícola.
L'any 1840 es crea la "Sociedad Prados de La Aldea", que va fer la primera sèquia sanitària per convertir prats i aiguamolls en terres de cultiu. José Bernis i Mayor va ser una figura decisiva en aquest primer pas en la constitució d'un nou paisatge agrícola. D'aquí ve el nom original del Mas: "Colonia Agrícola San José".
El Mas de Bernis (Colonia Agrícola San José) va néixer l'any 1888 amb una concepció arquitectònica de colònia industrial agrícola, i estava dedicat al cultiu i l'explotació de noves formes agràries industrials, lli, cotó, tabac, etc. La innovació que això va suposar va rebre el reconeixement internacional amb l'obtenció d'un diploma ("Mention Honorable") a l'Exposició Universal de París (1889). De la mateixa manera , rep també, al 1891, una medalla d'or del Circulo Mercantil Industrial de Tortosa.
A inicis del segle XX, l'establiment de canals va suposar una transformació profunda del Delta de l'Ebre amb la implantació del cultiu de l'arròs. D'aquest cultiu encara se'n conserven els estris que s'utilitzaven, com és l'assecadora d'arròs amb tota la seva maquinària completa, la primera que es va utilitzar al Delta de l'Ebre.
Durant la Guerra Civil Espanyola el Mas de Bernis va ser quarter general del 53é Batalló conegut com a "Comuna de Paris" integrat per francesos i belgues que formava part de la 14ª Brigada Internacional integrada en la 45ª Divisió del 5é Cos d'exèrcit de la República Espanyola al Front de l'Ebre, comandat per Líster.
La història del Mas de Bernis, així com la conservació dels seus espais, el fa ser un indret especialment important en la configuració moderna del Delta de l'Ebre.
